El director de la Càtedra de Canvi Climàtic GVA-UPV va participar en el cicle de conferències online “Impactes del canvi climàtic en el territori i la societat valenciana. Efectes, mitigació i adaptació”, organitzat per la Fundació SCITO.
La técnica integrada “bottom–up meets top–down” permet desenvolupar estratègies d'adaptació més robustes.

“Estem davant un canvi d’època: hem de veure el canvi climàtic com una oportunitat per a reorientar el nostre sistema productiu i desenvolupar polítiques energètiques i de gestió dels recursos més sostenibles i eficients. És possible disminuir les emissions de CO₂ i tindre una economia prospera, sempre que potenciem la I+D+i i desenvolupem procediments sistemàtics de base científica”.

D’aquesta manera es va expressar el director del IIAMA-UPV (Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València) i de la Càtedra de Canvi Climàtic GVA-UPV, Manuel Pulido, durant el cicle de conferències online “Impactes del canvi climàtic en el territori i la societat valenciana. Efectes, mitigació i adaptació”, organitzat per la Fundació SCITO.

En el fòrum de debat, celebrat el passat 19 de maig, també van participar Juan Bisquert com a conductor de l’esdeveniment, Jorge Olcina (UA), Jorge Tamayo (AEMET), José Luis Muñoz (Climate Kic Spain) i el vicepresident segon i conseller d’ Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Ruben Martínez Dalmau.

Manuel Pulido va presentar alguns resultats obtinguts en diversos projectes d’investigació desenvolupats a la conca del Xúquer

A la ponència “Impactes del canvi climàtic a la conca del Xúquer i estrategies d´adaptació”, el professor Pulido va presentar alguns resultats obtinguts en diversos projectes d’investigació desenvolupats en la conca del Xúquer, centrats principalment a estudiar els efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics.

 

El director de la Cátedra de Cambio Climático durante la conferencia online, organizada por la Fundació SCITOEl director de la Càtedra de Canvi Climàtic durant la conferència online, organitzada per la Fundació SCITO

 

Concretament, el director de l´ IIAMA va explicar les línies principals de treball del projecte IMPADAPT en el qual es va abordar, mitjançant una sèrie de tallers participatius amb els usuaris de la conca de la Xúquer, quines mesures millorarien la gestió i sostenibilitat dels recursos hídrics en el mitjà i llarg termini.

Els usuaris de la conca van mostrar la seua preferència per implementar mesures com la modernització de regadius, la reutilització i dessalació, així com promoure la governança de l’aigua

“Els usuaris de la conca -agricultors, gestors, administració o associacions ecologistes-, van mostrar la seua preferència per implementar mesures com la modernització de regadius, recursos no convencionals com la reutilització i dessalació, així com promoure la governança de l’aigua. Per part seua, els mercats de l’aigua i els transvasaments van ser els aspectes que menys consens van suscitar pels problemes ambientals i econòmics-financers que comporten”, va assenyalar el director de l´ IIAMA.

En aquest sentit, el responsable de la Càtedra de Canvi Climàtic GVA-UPV va indicar que els diferents models de simulació van determinar que per a la major part dels escenaris climàtics “les mesures permetrien reduir substancialment el dèficit mig anual del sistema”.

 

Manuel Pulido presentando las medidas analizadas en el proyecto IMPADAPTManuel Pulido presentant les mesures analitzades en el projecte IMPADAPT

 

Per això, va incidir en la necessitat que les diferents mesures vagen acompanyades d’actuacions que promoguen l’eficiència energètica, una ordenació del territori més sostenible, l’ús de combustibles baixos en carbó i l’economia circular.

L’adaptació al canvi climàtic ha de ser econòmicament eficient, socialment acceptable i mediambientalment sostenible

“L’adaptació al canvi climàtic ha de ser econòmicament eficient, socialment acceptable i mediambientalment sostenible per la qual cosa és necessari augmentar la inversió en I+D+i per a dissenyar estratègies i solucions innovadores”, va sostindre durant la seua intervenció el director de l´IIAMA.

 

Estratègies d’adaptació: l’enfocament integrat “bottom–up meets top–down”

“Apostar per l’enfocament integrat “bottom–up meets top–down”, ens ajudaria a dur a terme estratègies d’adaptació més robustes en tindre en compte factors com l’eficiència econòmica, l’acceptació social i sostenibilitat ambiental”, va manifestar el Dr. Pulido Velázquez.

La tècnica proposada es basa en l’aplicació d’una sèrie de models que avaluen l’impacte del canvi global en els recursos hídrics i les mesures d’adaptació en diferents projeccions climàtiques.

“L’alta incertesa associada amb l’efecte del canvi global en els sistemes de recursos hídrics, requereix una millor combinació de metodologies top-down i bottom-up”

“L’alta incertesa associada amb l’efecte del canvi global en els sistemes de recursos hídrics, requereix una millor combinació de metodologies “top-down” (descendents) i “bottom-up” (ascendents) convencionals, amb la finalitat de dissenyar plans d’adaptació sòlids a escala local”, va explicar el professor de la UPV.

 

Manuel Pulido explicando los resultados obtenidos en la cuenca del JúcarManuel Pulido explicant els resultats obtinguts a la conca del Xúquer

 

Concretament, l’enfocament top-down es basa en l’ús d’una cadena de models, -des dels models climàtics que simulen escenaris d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a nivell global fins a arribar als models hidrològics utilitzats a nivell local-, per a avaluar l’impacte del canvi global en els recursos hídrics i la seua gestió en una varietat de projeccions climàtiques. Per contra, l’enfocament bottom-up comença per avaluar la vulnerabilitat del sistema a nivell local per a després identificar escenaris de demanda futura i mesures d’adaptació.

“Els escenaris de demanda futura i les mesures d’adaptació a escala local, s’identifiquen a través d’un procés participatiu amb els agents interessats i experts. D’altra banda, les combinacions òptimes de mesures d’adaptació se seleccionen utilitzant un model hidroeconómico a escala de conca per a cada projecció climàtica. Tanmateix, les mesures d’adaptació resultants d’aquest procés, es sotmeten a un control per a definir un programa de mesures que comporte menor penediment i major robustesa”, va concloure la seua intervenció el director de l´IIAMA.